Recrear el món no és reflectir-lo, sinó cercar l'impuls en els carrers, que són versos en imatges, sense miralls retro-visors. Recrear el món és crear llenguatge a partir del símbol que constitueixen dos significants, amarats de memòria. La fragmentació de qualsevol concepte implica la multiplicitat de novelles correspon-dències. Pedaços és una composició meditada que desfà tota idea de progressió aritmètica i aposta per l'estètica de l'el·lipsi, de la suspensió i la renovació, de la desaparició i el renaixement, de la paradoxa i el palimpsest. El detall d'uns edificis apedaçats no és sinó la lectura dels individus apedaçats que els habitem. Semblem fets per tapar les esquerdes de la realitat, per obturar i fer opaca la visió sense reparar-la, abans que per resoldre-la, clarificar-la o fer llum a allò aparentment insalvable. El fragment que s'hi esmena mai no condueix a la unitat, sinó a la dispersió i al caos.

Fem part dels contrastos en les textures d'una fotografia que sembla pintura. Assistim a l'encant i el misteri d'unes sensacionals instantànies que poden transmetre paisatges, estats d'ànim i abstraccions geomètriques. Tot és i no és a Pedaços: som dins el món de les aparences. Dels quadres de gran format, l'impacte visual que genera la idea d'una natura capaç d'engolir-nos a unes petites peces d'una paradoxal delicadesa brusca. Blavencs, grisosos, ocres, malves... Un decorat propici per a la relaxació. Llampades estratègiques, les taques de sang viva que l'aigua de la font pot difuminar però no esborrar. Malgrat tot, l'ull de Jordi Gispert té un cromatisme esperançat. Encara hi ha lloc per al descans... Impecable.